The Social Coin: la tecnologia al servei del karma

L’empresa catalana The Social Coin va nàixer fa tres anys com un moviment social basat en la generositat i les bones accions de les persones. Un any després, va inventar unes monedes físiques biodegradables que, de mà en mà, permetien traçar i mesurar l’impacte real d’una cadena de favors.

Ara The Social Coin ha estat premiada pels World Summit Awards de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) com a millor startup mundial que treballa per la inclusió i l’empoderament de les persones. A més, acaba de rebre finançament del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea per escalar el projecte a nivell de ciutat, començant per Barcelona.

El seu creador, Ivan Caballero, enceta un any de vertigen.

 

Ivan Caballero, creador de The Social Coin
Ivan Caballero, creador de The Social Coin

Alba: Com es presenta el 2016?

Ivan: El que ve ara és bèstia. Tenim dues velocitats o dos projectes en paral·lel. D’una banda, des de Startup Bootcamp portem 8 mesos redefinint tot el producte i invertint en tecnologia. De l’altra, hi ha Horitzó 2020, amb qui ens comprometem a evolucionar aquest producte cap a una plataforma de ciutat a través d’un sistema operatiu que detecti les necessitats socials d’un entorn geogràfic.

Al final, estem posant tecnologia al concepte del karma. Tu fas una acció: portar una manta a una persona sense sostre a les 12 de la nit a 4 sota zero. Aquesta acció no té el mateix impacte si la fas a l’estiu a les 12 del migdia. La màquina ha d’interpretar què ha passat, perquè té més valor la primera acció que la segona. Així, el sistema et recompensa. Com? Doncs mira, a Santander estem fent un exercici en què et pots pagar la zona verda d’aparcament amb les teves bones accions. Aparques el cotxe amb el teu karma. 

A.: Què és la responsabilitat social corporativa?

I.: Quan parlem de responsabilitat social corporativa sovint s’entén com una capa de vernís, com la quota a cobrir, és allò de construir un pou a l’Àfrica. No s’entén com una implicació de tot un col·lectiu, com una mobilització per resoldre una problemàtica concreta, com podria ser anar caminant tots a la feina en lloc d’agafar el cotxe. Nosaltres estem treballant amb científics de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) que estudien el comportament humà i ens diuen que això que estem fent és modificar el comportament de les persones, a millor, esclar. No ens agrada dir-ho perquè automàticament generem rebuig, però sí que ens agrada dir que estem recuperant uns valors i uns principis que, per com està construïda la societat, estem oblidant.

The Social Coin vol ser un fre al consumisme, a l’addicció als diners i als béns materials, a les coses ràpides i passatgeres. Hi ha coses molt més importants, com per exemple connectar amb una persona d’igual a igual. La resposta és servint a l’altre. I aquest servei que ens posa a tots al mateix nivell es diu The Social Coin.

The Social Coin

A.: Què ens empeny a ajudar els altres?

I.: El motivador principal és la necessitat. Encara que només sigui pel pur egoisme de deixar de veure patir algú. Després, com més gran sigui la teva zona de confort i més cobertes estiguin les teves necessitats, més disposat estaràs a ajudar. Això és un fenomen als Estats Units, on els emprenedors de les puntcom que s’han fet d’or, retornen ara a la societat part del que n’han obtingut.

La lectura és: he tingut una vida egoista, basada en valors mesquins i mediocres; m’ha anat bé, i ara tinc una epifania i decideixo retornar part de la meva riquesa. És una qüestió d’equilibri. Però on és més patent és a baix del tot i a dalt del tot de la famosa Piràmide de Maslow.

A.: Què preferim, donar o rebre?

I.: La nostra hipòtesi era que sempre hi havia un giver i un receiver, un donant i un receptor. Pensàvem que el receptor, per compromís, seria qui amb més probabilitat acabaria ajudant una altra persona. Però resulta que no. Qui dóna, gaudeix tant de l’acte de donar, que té un 63% de probabilitats de tornar-ho a fer. En canvi, el receptor, normalment és una persona que queda sorpresa, que no s’ho espera. És agradable, però només hi ha un 48% de probabilitas que ajudi algú altre (és a dir, només 1 de cada 2 receptors acaba ajudant algú altre).

També hem esbrinat que el donant habitualment no ajuda tant com voldria perquè subestima l’impacte del seu acte. Encara que sigui un cafè, una flor, una abraçada, una conversa… hi donem tan poca importància, que no ho fem. La societat està minant la línia de flotació de l’autoestima i cada vegada som menys generosos i menys altruistes perquè ens pensem que no estem ajudant ningú.

The Social Coin

Una altra conclusió a què hem arribat és que a més del giver i el receiver, hi ha un tercer element, l’observer. Qui observa el value exchange relationship és el més propens a ajudar una altra persona. Té un 78% de probabilitats d’ajudar algú altre. El que li passa és que té enveja, vol participar d’una cosa tan bonica. És el famós FOMO (Fear Of Missing Out), la por de perdre’s alguna cosa important. És un comportament molt estés i la principal palanca que ens porta a ajudar algú.

 

Ivan Caballero té una gran vida social 😉

Al març viatjarà fins a Shenzen, a la Xina, per recollir el guardó dels World Summit Awards. Un esdeveniment mundial on es premien les millors pràctiques en innovació digital. És el premi a una moneda que ens recorda quins són els valors humans: l’acció desinteressada com a font de felicitat universal.

Text: Alba Forés / Fotos: Janira Muñoz

 

 

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s