A taula amb Projecte FAM

Tanca els ulls. Què veus quan penses en la fam, en morir-se de fam? Probablement el mateix que jo: un xiquet negre esquelètic assegut a terra i envoltat de mosques. Aquest imaginari compartit és el que vol canviar Projecte FAM, una proposta transmèdia que es nega a acceptar la fam com a inevitable.

Pablo Zareceansky i Lucía Andújar són part de l’equip d’aquesta “balenada d’ambició”, com diu Pablo, que demana un esforç d’investigació i una feina constant d’ordenar, digerir i transferir material acumulat. Quedem a l’hora del tàper. Si hem d’arreglar el món, millor al voltant d’una taula.

Projecte FAM
Projecte FAM

Alba: Què us ha motivat a implicar-vos en Projecte FAM?

Pablo: Jo vinc del món del cinema i de la televisió. Amb la Sonia Ros i el Julián Altuna (companys de Quepo) ens vam conèixer als platós. Treballàvem a Homo Zapping i Ventdelplà. Ens vam trobar pels passadissos l’any 2006, era un moment en què YouTube encara era un fenomen molt recent. Els tres teníem sensibilitat social i havíem detectat l’amateurisme de les ONGs pel que fa als seus missatges audiovisuals: veies vídeos horrorosos, infumables… no hi havia per on agafar-los. Julián era productor, jo era realitzador i la Sonia també, i estàvem ficats a la indústria, amb la qual cosa podíem trobar la manera d’establir un pont entre el sector audiovisual i el sector social per donar accés a una producció audiovisual de qualitat. Així va néixer Quepo. Et tires 10 anys fent pel·lícules, publicitat i televisió i et vas adonant que potser tampoc és el teu espai. Et motiva molt més la part més social i més política.

A.: Com podem crear espais comunicatius que tinguen impacte i transformen els codis adquirits culturalment?

Lucía: Nosotros hemos tomado prestado el concepto “código fuente audiovisual del Festival Zemos que explica quiénes somos desde todo el audiovisual que hemos consumido a lo largo de nuestra vida.

A.: És com el sistema de creences i expectatives que ens fa ser com som…

Pablo: Exacte. Es tractaria d’explicar aquest sistema de creences des d’alguna cosa que puguis compartir, audiovisual en aquest cas.

Lucía: En realidad es un concepto de pura antropología. Yo soy yo por las historias que me han contado.

Projecte FAM
Projecte FAM

P.: El codi font audiovisual fa al·lusió a la programació informàtica. Nosaltres hem agafat aquest concepte per treballar la fam, el paradigma d’una cosmovisió molt igualitària. La fam és un estereotip universal gravat a foc en el codi font de quasi totes les persones. Nosaltres volem destapar el codi font d’aquest relat universal col·lectiu.

A.: Per què un relat transmèdia?

L.: Sonia Ros empezó a definir el proyecto. Ella ya tenía claro que había que crear diferentes elementos narrativos para explicar Projecte FAM. Por un lado, porque es un proyecto muy complejo, por temática, difícil de abordar en un solo producto. Y por otro lado, porque es un proyecto de comunicación: cómo podemos comunicar el hambre analizando sus causas y orientándonos a su erradicación dejando claro que tenemos que dejar de aceptar el hambre.

P.: Des de Quepo treballem estratègies de comunicació per a la transformació social. Partim de la idea que la comunicació pot canviar les coses. Per dissenyar una estratègia cal pensar a quins públics ens dirigim. Hi ha una història per a cada públic.

L.: Hay una categorización. Hay un público sensible a la problemática del hambre y otro que ni se lo plantea.

P.: De fet, en són 3: públic expert, públic interessat i públic no interessat…

L.: … pero que puede estarlo. Ahí es cuando empiezas a pensar cómo te acercas a cada uno de ellos. Comunicar el hambre desde cero no es lo mismo que dirigirse a personas que ya manejan campañas de sensibilización.

P.: D’altra banda també volem veure com podem incidir en els mitjans de comunicació per canviar els seus relats. Són una part molt important.

L.: Hablemos del hambre aunque no haya una hambruna. Esta sería la idea. Por ejemplo, el dato que utilizamos para presentar el proyecto de las 25.000 personas que mueren de hambre al día, mirando los indicadores, puede llegar hasta las 80.000.

P.: Imagina com funciona això dels indicadors, que els organismes internacionals no aconsegueixen posar-se d’acord per mesurar la fam. La xifra dels 25.000 és de la FAO, però hi ha ONGs que parlen de fins a 80.000 persones que moren de gana al dia. Per això, el punt de partida és: com pot ser que una fet tan descomunal a nivell de drets humans no tingui cap reacció? Com pot ser que l’imaginari col·lectiu tingui tan assimilada la fam?

A.: Hi ha una frase clau a la presentació del vostre projecte. “La fam és política”. Davant d’un missatge així, només pots passar a l’acció.

P.: Clar!

L.: El hambre es política porque hay ciertas causas que generan y mantienen el hambre de manera continuada que nunca se nombran.

A.: Com per exemple?

P.: El desenvolupament agrícola. Els primers casos documentats de fam extrema estan a Europa. Primer, perquè hi deixaven constància documental i després perquè no hi havia la tecnologia necessària per emmagatzemar l’aliment i conservar-lo durant un temps. Què passa? Doncs que a Europa i als països desenvolupats hem creat la tecnologia necessària perquè del mateix tipus de terra, amb la mateixa extensió i amb les mateixes persones treballant-hi, produïm 20 vegades més d’aliment que en un país subdesenvolupat. Això té a veure amb coses tan bàsiques com tenir un tractor. És una qüestió de gestió de recursos naturals, d’economia internacional, etc. Els països del nord se suposa que fem cooperació, però resulta que ens emportem dels països del sud l’equivalent a cinc vegades el que invertim en cooperació. En realitat estem empobrint encara més els països que s’estan desenvolupant. A més, entra en lloc el deute. Ho estem vivint aquí. És un mecanisme per a modificar legislacions i proteccions socials, desmantellar drets laborals i de sanitat, com amb el TTIP. És una gran qüestió política internacional.

Després, entren conceptes com el lliure mercat aplicat pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial a països amb gana, com ara Senegal. Senegal tenia una política nacional pública de reserva de gra per als períodes de sequera (soudure). Doncs el FMI mitjançant el deute obliga el Senegal a desmantellar aquesta política i cremar les reserves de gra perquè diuen que aquesta mesura va contra el lliure mercat.

Pablo i Lucía de Projecte FAM
Pablo i Lucía de Projecte FAM

A.: Són moltes les fonts oficials que heu consultat (FAO, OCHA, ACNUR, Banc Mundial, FMI, WFP), però pel que fa al tipus de discurs, quin és el vostre referent?

L.: Cuando empecé en Projecte FAM lo primero que me dijeron fue: “mira, aquí hay un libro que se llama El Hambre, de Martín Caparrós. Léetelo y vamos hablando”. Y bueno, claro (somriu), luego está Jeremy Irons…

Projecte FAM estrenarà el seu webdoc a mitjans del 2016 i ho combinarà amb taules de treball, taules de diàleg i aliances amb mitjans de comunicació. L’Ajuntament de Barcelona n’és fins ara la principal font de finançament; s’hi han sumat també la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació.

Text: Alba Forés / Fotos: Janira Muñoz

1 thought on “A taula amb Projecte FAM”

  1. Molt interessant. M’ha fet reflexionar molt. Espero que dit projecte tiri endavant. Felicitats.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s