Tchindas: la família escollida

Amor, sexe, amistat i música. Tot, portat al límit. Això no és africà! va ser el germen de Tchindas. Un recull d’històries de 15 països africans de persones perseguides per la seua manera de ser i estimar. Un viatge a la recerca d’amors prohibits que va portar el periodista Marc Serena fins a l’illa de São Vicente, a Cap Verd. Era desembre del 2011, trenta-sis hores abans de la mort de Cesária Évora, a qui va conèixer i de qui va rebre un últim consell: has de tornar per carnaval”.

Dit i fet, Marc Serena va tornar a Mindelo el 2013 acompanyat de Pablo García de Doble Banda i tot l’equip tècnic. Durant el rodatge, es van convertir en l’ombra de Tchinda Andrade, una trans de l’illa de São Vicente, estimada i coneguda des que el 1998 va eixir de l’armari al setmanari local. Ara el seu nom serveix per anomenar les persones de Mindelo que es desmarquen de les sexualitats normatives. “Tchindas”, en diuen.

Marc Serena als Cinemes Girona
Marc Serena a la projecció de “Tchindas” als Cinemes Girona de Barcelona

Alba: Al Cap Verd hi ha igualtat legal de gènere. Contrasta amb la resta de l’Àfrica que es regeix per lleis antigues que castiguen la “sodomia”. Mesures imposades pels colonitzadors, victorianes, en la meitat dels casos.

Marc: Tchindas trenca estereotips. No focalitza el relat en la transició, en el pas d’un gènere a l’altre, com passa sovint a films que tracten la identitat de gènere. S’estima més mostrar-nos a Tchinda mentre ven bunyols al carrer o celebra l’aniversari de sa mare. Res d’excepcional si no fóra perquè s’ha hagut de guanyar el dret a fer-ho. Té una cicatriu al nas. La lluita deixa ferides.

L’homofòbia (i per tant la transfòbia) és més importada que africana. És un trauma més de la colonització.

Projecció i cinefòrum de "Tchindas" als Cinemes Girona (Barcelona)
Projecció i cinefòrum de “Tchindas” als Cinemes Girona (Barcelona)

M.: Hi ha moltes persones gais arreu del món que són expulsades de la seva família pel simple fet de ser homosexuals o trans. Passa a molts països del món. Per això hi ha molta gent que acaba construint la seva família escollida, una família que no és la seva biològica. La gràcia de Tchinda és que pot estar a casa seva, amb la seva família, celebrant l’aniversari de sa mare, la matriarca, com es veu a l’inici de la pel·lícula. Això m’emociona molt. És una cosa que moltes persones trans del món no poden fer. Quan pots tenir les dues coses, les dues famílies, és brutal. A l’Àfrica, com aquí, la família és indispensable”.

A.: Es pot dir que tu també has trobat a Mindelo una família d’acollida (escollida, també).

M.: Això no s’hagués pogut fer sense confiança. Recordo un moment del dia del carnaval que Tchinda estava molt nerviosa i va trencar a plorar… dels nervis, de la tensió… vaig deixar de gravar el so i vaig anar a preguntar-li què passava. Sempre m’ha quedat el dubte de si vaig prendre la decisió encertada. Des d’un punt de vista audiovisual o de documentalista, haver pogut incloure un pla d’ella plorant hagués ofert un contrast amb l’alegria. Però, en canvi, en aquell moment, no em va sortir res més que anar-li a preguntar. Es va crear molta connexió.

A.: El documental Tchindas es projecta a la mostra competitiva del Festival de Cinema Plateau, a Praia, la capital capverdiana, davant de les protagonistes.

M.: Hem aconseguit que la Tchinda, l’Edinha i l’Elvis, les tres protagonistes, volin a Praia. No han sortit mai a l’estranger. Serà molt especial per a elles. És imprevist el que pot passar. Nosaltres estem molt confiats, sabem que hi ha molt bona relació i hem sigut el màxim de respectuosos amb la veritat: no hi ha veu en off, no hi ha entrevistes, hi ha la vida quotidiana. Estem molt tranquils. A més, jo crec que ens ha quedat una pel·lícula molt patriòtica de Cap Verd. És una declaració d’amor al Cap Verd. És un gràcies, Cap Verd!

A.: Tchindas l’heu fet possible tu, Pablo García i Yolanda Olmos, entre d’altres. L’heu presentat a Los Angeles, Madrid, Sao Paulo, Canàries… i ara Cap Verd. Un projecte personal de llarg recorregut…

M.: El fet que féssim una pel·lícula sense diners no ho dic orgullós. Quedi clar que ho hem fet amb els nostres estalvis, amb el nostre temps i amb la nostra il·lusió. Hem tingut molts companys de viatge, però no ha sigut una pel·lícula fàcil d’aixecar.

Marc Serena als Cinemes Girona
Marc Serena als Cinemes Girona

Tchindas aterra lentament en un lloc desconegut. Et fa sentir part de la família. T’acull com a observador i no t’amaga res. El que veus és el que hi ha. Sense conflictes. Sense ficció.

Això és Cap Verd. Som trans. I ho celebrem.

Text: Alba Forés / Fotos: Janira Muñoz

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s