Mala Hembra, autodefensa “cuqui”

Quedem a La Tinta, al carrer Vallhonrat del Poble Sec (Barcelona). A l’entrada, a mà dreta, hi ha un espill posat a mode de tocador que et rep amb exemplars de Cafèambllet, enganxines a favor de l’avortament lliure i gratuït i preservatius de l’última campanya d’educació sexual. Això és ca Mala Hembra, una botiga feminista online que vol visibilitzar la inseguretat de les dones a l’espai públic.

Mala Hembra són dos: Judit Panxeta (il·lustradora) i Lena Prado (comunicadora). Juntes han muntat un projecte feminista i autogestionat que combina il·lustració, impressió 3D i contingut polític. La seua creació estrella és el clauer d’autodefensa feminista: un gatet de plàstic d’orelles punxegudes que funciona com a gadget persuasiu.Pensat per a aquell dia que tornes sola i tard a casa i portes les claus a mà perquè et fan sentir segura.

Mala Hembra a la porta de La Tinta
Mala Hembra (Judit Panxeta i Lena Prado) a la porta de La Tinta, al barri del Poble Sec de Bcn

Més enllà del tocador, hi ha la impressora 3D amb què fabriquen clauers. Dues feministes convertides en makers. Dues dones en un món d’homes. M’expliquen que fa poc van participar al FCForum15 davant d’alumnes de la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona) i hi va haver una xica entre el públic que va dir en veu alta que utilitzava les claus quan tornava a casa de nit. A ella gràcies, per dir-ho en aquell moment i en aquell entorn (Lena dixit).

Mala Hembra (Judit Panxeta i Lena Prado)
El clauer d’autodefensa creat per Mala Hembra (Judit Panxeta i Lena Prado)

Assegudes al sofà, veiem al fons la sala de ball on organitzen cursos de line dance (“nooo rompas más, mi pobre corazón…”), hatha ioga i flamenc. També fan tallers de dibuix, costura i cant. Això és La Tinta, però podria ser el local d’una associació d’ames de casa. Ens han portat croissants i cafè. Semblen acostumades a les visites… com el gat de pèl gris que respon al nom de Tango i mou la cua mentre els faig preguntes.

Tango a La Tinta
Tango a la sala de ball de La Tinta

Alba: Partiu d’experiències personals quan parleu d’autodefensa feminista?

Lena: Soy asturiana y empecé a trabajar de camarera con 17 años, a lo mejor el resorte de responder a las burradas que te dicen por la calle lo tuve que adquirir a marchas forzadas y sé que hay muchas tías a las que no les sale. En realidad, en el 90% de las situaciones puedes decir algo, te vas a quedar más a gusto y además les vas a hacer ver que lo que están haciendo no es normal. Y no va a pasar nada. El acoso callejero, la mayor parte, es simplemente intimidación. Si ven que no les tienes miedo, no funciona.

Judit: A més, és una cosa que quan la fas per primera vegada, ja no hi ha qui et pari…

L.: Clar, has de trencar la barrera.

J.: Recordo el primer cop que ma mare em va dir que havia replicat a un paio que li havia dit coses pel carrer. De sobte ma mare, que no ha contestat mai, després de tenir-me aquí com una cotorra, doncs arriba un dia que va pel carrer i veu un paio que l’està mirant, i s’hi encara: “què mires?, què et passa?, vols una foto?”. Aquell dia que havíem quedat per dinar, va venir tota contenta.

L.: Sí, es más que nada ahorrar esa sensación de sentirse mal después por no haber dicho nada. Por vergüenza, porque ni siquera es miedo.

J.: No, és perquè assumeixes que és una cosa que passarà. Tu vas pel carrer i els homes et diran coses. I és així, i no passa res, no? A més és que se’ns ven com un afalac que ens ha d’agradar. T’ho has de prendre bé i has de somriure perquè li estàs alegrant la vista.

A.: Per què tant de soroll amb la paraula “autodefensa”?

L.: Bueno, #autodefensafeminista, ese fue el hashtag que desató todo el troleo en las redes cuando estábamos haciendo el Verkami. Yo creo que más que les moleste la palabra “autodefensa”, les molesta que digas en voz alta y públicamente que tienes miedo en el espacio público. Hay todo un proceso de autoanálisis: “Tienen miedo en el espacio público, ¿por qué?, ¿por qué se sienten amenazadas?, ¿tienen razón?, ¿hay un sistema detrás que soporte este miedo?”. No lo quieren ni pensar. De hecho se enfadan.

Son dos cosas: está primero el visibilizar el miedo y luego, la mujer violenta. Es de loca, directamente. Mujer violenta. Dicen no, no, no puede ir junto. Si eres una mujer violenta, lo estás haciendo mal tú. Lo puedes arreglar de buenas maneras. Este es un poco el discurso dominante a nivel social. Te dicen: “estás metiendo miedo a otras”. Te acusan a ti de generar el miedo. “Estás incitando a la violencia”. Y en realidad estamos diciendo que es una cosa para utilizar si te están agrediendo. Por lo tanto la violencia ya no la he empezado yo.

J.: Els embogeix perquè els confronta amb ells mateixos. “Per a què necessiteu això, que és il·legal, podent apuntar-vos a karate o havent-hi gas pebre?”

L.: Sí, gas pimienta, que es ilegal, también. Que lo sepas. Que todo lo que es para defendernos nosotras es ilegal.

A.: Què poden fer ells si es troben una dona pel carrer que se sent amenaçada?

L.: Yo siempre recomiendo a los tíos que crucen de acera y la adelanten. Porque a mí eso me tranquiliza. Si está en mi vista ya no es una amenaza. Yo un día dije esto y un tío del Twitter, hasta aquel día bastante majo, se ofendió muchísimo. “¿Por qué tengo yo que cambiar de acera para demostrar que no soy un depredador?”. No pueden, no pueden ir más allá del análisis egoista. No estamos hablando de ti, hombre.

J.: L’altre dia el Roger Sànchez i la Sònia Moll van escriure dos articles enllaçats justament parlant d’això. Ell sortia del metro i hi havia una noia que caminava davant d’ell. I ell explicava que al final va acabar passant-hi davant perquè no sentís por. I en paral·lel, ella explica que surt del metro i veu un paio darrere seu. I al final es troben tots dos al portal de casa, i resulta que són veïns i es coneixen!

A.: Com serà la botiga online de Mala Hembra?

L.: Uno de los planes es hacer colaboraciones con tías que nos molen, como La Furia, por ejemplo. Que no sólo sean nuestros productos. La idea es que ilustradoras que quieran hacer una camiseta para Mala Hembra, puedan hacerlo. Queremos buscar un sistema para que la colaboración sea igual de digna para todas. Y luego va haber como un amago de red social…

J.: …volem que hi hagi reciprocitat, que tampoc absorbeixi la vida a la gent, però que sigui participatiu, colaboratiu. Que si hem de fer un disseny nou, que elles triïn quin els agrada més.

L.: Sí, sí, que no sea una tienda online a secas con cuatro productos. La intención es que tenga algo de “chicha”. Y luego claro, como no hay mucho contenido online sobre el llavero porque no podíamos decir aquello de autodefensa feminista y además aún estamos con prototipos… yo tengo ahí un post enquistado del Verkami del día que tengamos el llavero definitivo para contarlo todo. Ahí ya nos dará para pensar cómo va a ser eso en la web.

Mala Hembra (Judit Panxeta i Lena Prado)
Mala Hembra (Judit Panxeta i Lena Prado)

Els pregunte si s’han plantejat oferir tallers de Mala Hembra, tallers d’autodefensa verbal, “malahembrizaciones”, com diu Judit. Em responen que sí, però que primer estan en deute amb els mecenes que els van donar suport a la campanya de crowdfunding. De tota manera, no paren d’organitzar activitats. La pròxima és un taller d’enquadernació artesanal i berenar-sopar d’estampació amb segells. Són o no són cuquis? Autodefensa cuqui, alegre i combativa.

Text: Alba Forés / Fotos: Janira Muñoz

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s