Oriol Rey o com trobar fuet a Austràlia

Som impacients: ho volem tot i ho volem ara. Si tenim gana, obrim la nevera; si està buida, baixem al súper; i si no són hores d’anar al súper, afinem l’olfacte per trobar una botiga de conveniència oberta 365 dies l’any, a qualsevol hora del dia.

Com a consumidors, busquem la immediatesa i la comoditat. Per això, creixen com a bolets les plataformes ecommerce de consum alimentari que et porten la compra a casa el dia i a l’hora que tries. La fantasia només s’esquerda quan comences a mirar amb lupa totes les etiquetes: dextrosa, estabilitzants, gelificant, antioxidant, potenciador del gust, aroma, conservador i fum. Així resa l’envàs de gall d’indi que he preferit deixar de banda.

Decebuts amb productes que semblen sans però no ho són tant, naveguem a la cerca i captura de productes ecològics i de proximitat que, ara sí, prometen satisfer-nos l’anhel d’una vida millor. Més sana, si més no. I ací és on apareix socium.cat, la terra promesa dels trentanyers de ciutat. Moderns de poble que enyorem l’oli d’oliva directe de l’almàssera i les tomaques sense pesticides, les de veritat, les que no fan gust de fang i deixen anar el suquet quan els cau un rajolí d’oli d’oliva… el que ens hem portat del poble.

Oriol Rey també és de poble. El fundador de Socium va nàixer a Campdevànol, al Ripollès, va créixer a Olot, a la Garrotxa i ara viu a Barcelona, al rovell de l’ou. Economista i emprenedor, coneix de primera mà els mecanismes de venda i distribució de les grans empreses on ha treballat durant anys, guiat per estudis de mercat que havien d’aconseguir sempre la màxima productivitat.

Però els números no ho són tot. Rey sap com és d’important la relació amb el client des que s’hi va dedicar des d’una multinacional d’intercanvi de divises sense intermediació bancària. D’allà s’emporta una gran lliçó: no calen intermediaris per fer una transacció.

Aquest esperit el manté a socium.cat, un marketplace, una plataforma, on qualsevol productor (i se’n compten fins a 43.000 a Catalunya) es pot donar d’alta, penjar els seus productes i decidir a quin preu els ven. “Amb els mateixos marges per a tothom”, destaca Oriol.

Oriol Rey (Socium)Amb ganes de canviar d’aires i cansat d’un sistema que no compartia del tot, Oriol Rey va decidir posar distància i passar una temporada a Austràlia. A vore món, a aprendre anglès. A l’altra punta del planeta. A 15.000 km de casa, l’enyor era previsible. Trobava a faltar el fuet que per dos euros amb huitanta es pot comprar al seu poble.

 

 

 

Alba: Dius que el consum de proximitat és una necessitat bàsica, no una moda passatgera. 

Oriol: Quan vaig arribar a Austràlia, tot i l’espectacularitat de l’espai, la flora i la fauna, vaig trobar coses negatives… em vaig trobar una societat estèril, sense història i amb gent que no està interessada a conèixer la cultura d’altres llocs. Això em va decebre molt.

A.: I del desencant, vas passar a l’acció.

O.: És una barreja de la responsabilitat que vas adquirint amb el pas dels anys, quan t’assabentes de tot el que hi ha darrere de la indústria de la distribució i comercialització d’aliments. T’ofens, t’emprenyes amb tu mateix per estar dins d’un sistema que no pots canviar, i al final, t’atreveixes a intentar-ho.

A.: Són tendència a Catalunya els moviments d’emprenedors que intenten tirar endavant projectes amb el mateix model de Socium; planes web de venda de productes ecològics, venda de cistelles de fruita i verdura, només de fruita, només de verdura, només d’un producte concret…

O.: Cal tenir en compte que des de fa 5 anys fins ara hi ha una mitjana de 55 webs només a Catalunya que venen productes alimentaris de proximitat. D’aquests 55 , cada any en moren 30 i en naixen 30 de nous. Això demostra com és de difícil arribar a la gent i ser competitius en preu si ho comparem amb les grans superfícies, que és on encara compra la majoria.

A. Ho és també la relació amb el productor?

O.: Moltes vegades ens trobem que aquella setmana no ens arriben els enciams perquè resulta que els han entrat uns senglars al camp. Doncs ho hem d’explicar molt bé al client: què ha passat, per què ha passat, com compensar-lo, ser àgil en retornar aquests diners o oferir-li un altre producte. Sempre depenem de tercers.

Entre aquests tercers hi ha primers espases com ara Pau Santamaria, fill del desaparegut Santi Santamaria, que va ser propietari del restaurant El Racó de Can Fabes reconegut amb tres estrelles Michelin. Ara Pau té la seua irreductible aldea gal·la a Malla, a un poblet de menys de 300 habitants a la comarca d’Osona. “Amb el meu pare vaig aprendre el valor de la pagesia i del km 0 i el que fem ara és acostar la filosofia Can Fabes als particulars. Apostem pel producte 100% de temporada i treballem amb 38 pagesos diferents. Trepitgem l’hort, no trepitgem mercats”, diu Pau al vídeo que ha gravat per a Socium. Més clar, l’aigua.

La història de Socium i del seu fundador Oriol Rey és una història de redempció, d’alliberament… de roda al món i torna al Born. Al Born to be wild, diria jo. Als orígens que senten bé i que ens recorden qui som. Llàstima que això ho aprenem passats els 30… ah, i quan l’OMS es manifesta.

Text: Alba Forés / Fotos: Janira Muñoz

3 thoughts on “Oriol Rey o com trobar fuet a Austràlia”

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s